... me he divertido con: "Venècia" de Josep Pla

Josep Pla. Cartes d'Itàlia, 1955

Con el Vasari bajo el brazo, lápiz en ristre, ojo avizor y el corazón abierto al menor pálpito de vida, Josep Pla recorrió durante cuatro años los caminos de Italia, desde los valles de los Alpes hasta las polvorientas tierras del sur. Reportero con olfato a la caza del detalle más pintoresco, erudito entusiasmado por la historia, turista curioso explorador de conventos, fondas, mercados y museos, poeta arrobado ante la densidad artística que le rodea y humanista seducido por la vida cotidiana..., Pla compone un fresco puntillista cuyas pinceladas recogen los infinitos matices del mundo retratado. A lo largo de estas páginas podemos conocer y casi sentir el clima de determinada región y paladear su distintiva gastronomía, enterarnos de biografías ilustres, degustar un espresso raccomandato... Y también perdernos por las sensuales calles de Nápoles tras el guiño turbador de una muchacha de brillantes ojos negros; surcar en góndola recónditos canales bajo el incendio suave del crepúsculo, sobrecogidos por el hechizo de mil colores de las piedras de Venecia; recrear la vida apasionada y violenta del medievo entre las callejuelas estrechas de Siena, de caprichosas curvas incrustadas de palacios góticos; intuir el rostro de Beatriz reflejado en las claras aguas del Arno, ante los arcos del fascinante Ponte Vecchio florentino....


Por razones académicas debo de leer textos relacionados con la ciudad de Venecia. Y me he divertido con el señor Pla.

"Ara, a mi em sembla que a Venècia hi ha massa coloms. Una dotzena, un parell de dotzenes de coloms, està bé. Cinc-cents coloms grassos, vells i afamats -com més grassos més afamats- és una concentració de coloms excessiva, un espectacle de masses empipador. Convindria potser que els animals urbans sabessin fer alguna cosa més que menjar tot el dia. Hi ha, a més a més, massa coloms sobre les obres d'art posades a l'aire lliure. Hi ha massa coloms sobre el Gattamelata, a Pàdua, com hi ha massa coloms sobre el Colleone als Frari, com hi ha massa sobre la quadriga de la façana de la basílica. Aquest volàtil vulgar i adotzenat, sobretot quan s'ajoca, bufat, sobre la terra o s'immmobilitza sobre un objecte, treu dignitat i presència a aquestes obres d'art tan cèlebres. És molt difícil, és clar, de treure un gram d'importància a un cavall tan sensacional i a una figura tan esvelta i tan ben feta com la del Colleone, però és evident que un excés de coloms projecta sobre les coses que els suporten una espècie de ronya, com de malura de ploma corcada, bruta i pestilent. A Venècia hi ha massa coloms, i les autoritats haurien de permetre que de tant en tant els pobres capturessin i se'ls mengessin com si es tractés d'un suplement alimentari de les conferències de Sant Viçenç de Paül. Ja sé que aquestes pretensions són tan inútils que creuen que la falta de trepidació i soroll d'aquesta ciutat ha d'ésser, en part, compensada per la vivacitat de l'espectacle colomístic."