tag:blogger.com,1999:blog-30162577.post1112441999821557085..comments2022-11-09T12:42:32.882+01:00Comments on Doble pirueta: ... ya he leído: Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi LlavinaAntonia Reyeshttp://www.blogger.com/profile/09731029239525038574noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-30162577.post-48743031660706228112008-12-25T12:32:00.000+01:002008-12-25T12:32:00.000+01:00Benvolguda, fas unes preguntes realment molt difíc...Benvolguda, fas unes preguntes realment molt difícils! Se'm fa molt espinós de contestar-te: "Ull de tigre" és, de lluny, el meu conte predilecte. Crec que és el millor del llibre, i no, no és autobiogràfic, tot i que a mi se m'ha mort una "Bet" (que no es deia pas així) i tot i que l'episodi de les formigues és real. També ho és el somni duplicat. Però el relat, la il·lació d'accions i reflexions, no té cap recolzament en la meva realitat ni en la meva experiència més directa. "La marca" és un conte menor: els mitjonets nets són una cosa presa a l'experiència, com la mort de meningitis d'un vell amiguet meu, fa més de trenta anys, que jo reconverteixo en accident. Crec que qualsevol autor manipula, tergiversa, adequa, destil·la, amplifica... la realitat. I que l'important és, fracament, la veritat poètica, que en diuen alguns. Gràcies, mil gràcies per ser rigorosa. I gràcies per escriure, negre sobre blanc, tot allò que no t'agrada o no et convenç. Et dono la meva adreça electrònica: llavina68@gmail.com. Escriu-m'hi la teva adreça postal: t'enviaré el meu relat de Nadal, que està tenint molt èxit (mira, per exemple, avui mateix, el bloc de Joan Calsapeu, Ucronies)Jordi Llavinahttps://www.blogger.com/profile/08383049131569769390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-30162577.post-44353952753036075852008-12-23T12:21:00.000+01:002008-12-23T12:21:00.000+01:00Jordi,si llegeixes aquests comentaris, et voldria ...Jordi,<BR/><BR/>si llegeixes aquests comentaris, et voldria fer una reflexió-pregunta sobre això que defineixes com les meves "reserves arran de la distància narrativa" (definició que m'agrada molt i que s'até perfectament al que proposo al comentari)<BR/><BR/>Voldria demanar-te com distingueixes allò que és anecdòtic d'allò que és transcendent? Crec que la gran literatura diferencia aquests eixos de lectura (tot i que, està clar, gran obres han sortit de petites anècdotes i obres que han intentat ser grans es queden purament en l'anecdòtic). A mi em sembla que en el teu llibre, un conte breu com "la marca" aconsegueix traspassar el seu sentit (amb el record de l'altre nadó del passat) i transcendir; mentre que un conte com "L'ull de tigre" s'embrolla massa i, com a més sembla molt autobiogràfic, queda més aviat en una dissortada anècdota vital que moltes persones hem pogut experimentar, per desgràcia. <BR/><BR/>No sé... només t'ho plantejo per si em volguessis dir alguna cosa... És aquí on trobo jo la falta de "maduresa narrativa" a la que faig referència en el meu text. Evidentment, és un llibre que aporta moltes possibilitats de visió i revisió (és a dir, de lectura) i que és molt, molt interessant en el seu anàlisi. <BR/><BR/>Gràcies, si passes per aqui!!Antonia Reyeshttps://www.blogger.com/profile/09731029239525038574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-30162577.post-15079431094942569612008-12-22T21:46:00.000+01:002008-12-22T21:46:00.000+01:00Jordi,Quin orgull llegir-te al meu blog!!Estic enc...Jordi,<BR/><BR/>Quin orgull llegir-te al meu blog!!<BR/>Estic encantada amb el fet que t'hagi agradat el meu comentari sobre el teu llibre. <BR/><BR/>Moltes gràcies per la visita!!<BR/><BR/>Una abraçadaAntonia Reyeshttps://www.blogger.com/profile/09731029239525038574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-30162577.post-27816337598826179012008-12-22T21:39:00.000+01:002008-12-22T21:39:00.000+01:00Este comentario ha sido eliminado por el autor.Antonia Reyeshttps://www.blogger.com/profile/09731029239525038574noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-30162577.post-28043369266579920682008-12-22T19:59:00.000+01:002008-12-22T19:59:00.000+01:00Bé, ha estat tota una sorpresa llegir el teu comen...Bé, ha estat tota una sorpresa llegir el teu comentari sobre el llibre. M'agrada, ho reconec. M'agrada molt, fins i tot quan hi exposes certes reserves arran de la distància narrativa (hi ha poc d'autobiogràfic, tot i que es pot pensar en tot el contrari). T'ho agraeixo molt. Una abraçada.Jordi Llavinahttps://www.blogger.com/profile/08383049131569769390noreply@blogger.com