03 septiembre 2011

...ya he leído: Adéu a la Universitat: l'eclipsi de les Humanitats, de Jordi Llovet

SINOPSIS

Adéu a la Universitat: l'eclipsi de les Humanitats es en parte un libro de memorias (el autor narra su autobiográfica intelectual con un estilo ágil e irónico, lleno de anécdotas personales) y es en parte un ensayo crítico, argumentado y documentado, sobre el preocupante estado de salud del que goza la Universidad y, dentro de ella y de manera especial, las Humanidades.

 
COMENTARIO
Esta lectura me ha servido para comprender al fin el conjunto de mis estudios de Teoría de la Literatura y Literatura comparada de la Universitat de Barcelona, que efectué en lo que ha sido su última promoción de licenciados (2008-2010). He comprobado que gran parte de mis pensamientos más internos durante el tiempo que cursé los estudios tenían una base totalmente fundamentada. Estos años universitarios resultaban más satisfactorios para cualquier estudiante que procedía de los estudios de filosofía, que para aquellos que veníamos de las filologias o de otras ramas universitarias alejadas del análisis del pensamiento, ahora ya conozco el por qué.
No tuve la suerte de asisitir a las clases del profesor Llovet, que se acababa de prejubilar, pero la lectura de Adéu a la Universitat me ha ofrecido la oportunidad de compartir muchos contenidos que seguramente hubiesemos trabajado en las aulas. 
Sobre la crítica que realiza al Plan Boloña (sólo me he ahorrado la lectura de las cartas que Jordi Llovet dirige al rector de la universidad, porque yo no me quedé conforme con el trato de la transformación a Bolonya que se nos prometió a los estudiantes que teníamos que acabar la licenciatura) y las pertinentes explicaciones sobre cómo los estudios humanidades se han ido desintegrando, no puedo dejar de preguntarme que piensa Jordi Llovet sobre el Grado de Estudios Literarios que ofrece a día de hoy la Universitat de Barcelona. 

Algunos momentos de la lectura:
"He posat aquests exemples sobre el tan discutible i discutit mètode meu de fer classes per donar a entendre solament això: si la literatura es vincula només amb les teories més recòndites, si la literatura no es posa constantment al costat de la vida mateix i, en especial, de les condicions socials i de la vida quotidiana dels nostres dies - aquesta societat que es troba a l'altre costat dels murs de la nostra universitat, però que sembla un món independent, estrany a la vida universitària-, llavors les classes de literatura no serveixen per a gairebé res."  (p.208)

"Avui, si un és "de família", ja ni li passa pel cap aprofitar aquest privilegi per dedicar-se a l'estudi: es dedica als negocis; i, si ha nascut en una família amb pocs recursos, és difícil que es pugui permetre el luxe de dedicar la vida a l'oci digníssim que escau a artistes, estudiosos i pensadors. De tant en tant surt un pintor o oun escriptor burgès, de bon llinatge, que fa fortuna; però tot està preparat perquè els fills de la burgesia i de la classe econòmicament de mes solvència es dediquin, com comentàvem, a cursar masters en aneu a saber quina cosa per prosperar econcòmicament dins els barems de l'actual sistema econòmic neoliberal." (p. 218)

"Els límits del meu llenguatge són el límits del meu món", va afirmar Wittgenstein al seu Tractatus logico-philosophicus. A jutjar per l'actual primacia dels elements no verbals en la comunicació interpersonal, per força hem d'admetre que el nostre món s'està tornant tan limitat i tan estret com ho és la percepció d'allò existent per part d'un gos o d'un cavall. (p. 276)

"Com va dir Albert Camus: "L'intel·lectual és aquell que oposa resistència als corrents del temps" Oposar resistència a l'estat actual de l'ensenyament, en totes les seves fases, és una tasca gairebé utòpica, però obstinada per als qui hi creuen; per això escau ara citar un autor de la "novel·la de l'absurd": "Cal continuar, doncs continuaré" [S. Beeckett. El innombrable]" (p. 346)

Y esta afirmación que me ha gustado tanto encontrar:
"La classe obrera tendeix a confondre's amb les classes burgeses urbanes i, doncs, no es pot esperar d'un proletariat cada cop més assimilat a l'esperit de la burgesia que agafi les regnes de la gran transformació insinuada pel marxisme: aquesta oportunitat es pot considerar cancel·lada" (p. 343)

Adéu a la Universitat (Galaxia Gutenberg): entrevista a la Vanguardia